No puc deixar de veure’l. La qualitat tècnica és espectacular i la composició harmoniosa. Els colors naturals de la figura central s’envolten d’un cel artificial. Quina atmosfera, ens ho mescla tot. Els seus cabells em fan sentir eixe moviment que ens posa en marxa.
El missatge és tant difús que ens ho deixa clar: Ací us regale una al·legoria pròpia, alcoians. La Deessa de la festa. La festa. És el que em crida eixa bella dona de mirada estranya que subjecta un fletxa i dos clavells.
Tal vegada si no estiguéssem tant contaminats dels arcaics debats de la festa sabríem apreciar el seu valor iconogràfic. Mentre tant, seguirem posant-nos fronteres. Les al·legories, per tradició cultural, són representades per personatges femenins com la pietat, la llibertat, la primavera o la igualtat. Ara Nani Serrano ens idea una per la Festa. Què gosadia fer-ne una! Què regal! Què valor!
Tots, legítimament, tenim una idea de cartell i uns gustos. Anys arrere, amb Crespo Colomer o Paco Grau, es va fer un homenatge a la fotografia en la festa. Essencial. L’any passat, entre altres coses, els germans Piñero ens van regalar un homenatge a la multiculturalitat de la figura de Sant Jordi. Brillant. Enguany la reconeguda artista Nani Serrano ens ha personificat la Nostra Festa amb una al·legoria. Espectacular, trencador i innovador.
Als anomenats crítics els diré que el miren detingudament i sense prejudicis. Que l’observen i l’analitzen in situ. Que es paren a pensar en el valor iconogràfic de l’obra d’art. Els puc recordar que crear no és sempre repetir uns paràmetres, sinó que també és idear. I el Cartell d’enguany esta ple d’idees. I, sobretot, els podria demanar respecte. Ni els grans analistes o historiadors de l’art han sabut concloure què és l’art per la gran subjectivitat del concepte. No imposem la nostra opinió, argumentem-la.
Enhorabona, Nani!
Hello, my name is Jack Sparrow. I'm a 50 year old self-employed Pirate from the Caribbean.